l'HomE dE lEs Mil CareS
Sota un cel fantasiós proper al crepúscle, en un espai donat a la pastura de vaques i ovelles, un paisatge verd i amb valls i turons, transcorren els fets que em disposo a explicar. De l'indret, imaginari però amb referències del món real, puc dir que reflexa l'ideal fotogràfic d'un lloc montanyenc i fresc. Tot i que en dubto. Jo, realment, estava assegut en un bar d'una ciutat (divagant interiorment, entonant una cançó de les que sortien del televisor instal·lat a la cantonada superior més propera a la sortida) en una perspectiva que em permetia mirar a la barra sense haver de girar el coll, observant el clients més afanats a fer una visita ràpida. Així em distreia, fins acabar-me la cervesa. Vaig pagar. Marxo. És llavors que em venen a la consciència les paraules d'un escriptor que deia que al fi i al cap tenim la sensació de veure moltes cares de diferents persones, però que a la hora de comunicar-nos-hi prenem com a model psicològic quatre o cinc maneres de ésser. Perquè parlem. Ens entenem. Això ho dono "perillosament" per suposat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Consci%C3%A8ncia_(%C3%A8tica)
